From Album catedral del vallès by maria moncal
Església de Sant Esteve
Els orígens de l´actual seu parroquial els hem de remuntar a les acaballes del segle XVIII, quan els castellarencs van demanar que la seu parroquial del municipi fos traslladada de la riba dreta a la riba esquerra del riu Ripoll, ja que aquí era on es trobava el nucli urbà. La primera edificació era d´estil barroc i datava del 1771-1773. I es va construir sobre d´un altre edifici religiós, la capella de Sant Iscle i Santa Victòria. D´aquesta capella se´n té poc coneixement, però està documentada ja al 1636. Aquest primer edifici va ser substituït posteriorment per l´actual edifici aixecat entre els anys 1885 i 1892. La promotora de la mateixa va ser Emília Carles-Tolrà, propietària de la l´empresa Tolrà i posteriorment convertida en Marquesa de Sant Esteve de Castellar. El seu arquitecte va ser Joan Martorell i Montells seguit el gust neogòtic afrancesat del moment, seguint el corrent neomedievalista, que volia recuperar model de l´arquitectura religiosa de l´època medieval. En l´esclat de la guerra civil la sort de la seu parroquial va ser un xic curiosa. Després que el 1936 es cremessin a la Plaça Major els elements decoratius, es va convertir, l´any següent en seu del mercat municipal (la parada de peix era a l´altar major), per acabar sent el 1938 seu de les cinc casernes de reclutament del Centro de Reclutamiento e Instrucción Militar número 15.
Durant la dictadura es van constituir dues comissions que van ser les encarregues de recaptar diners per poder restaurar la seu parroquial. Finalment el 5 de gener de 1952 es consagra el nou altar major en un ofici solemne. El 1984 es van restaurar el rellotge i el campanar. Aquestes obres de restauració es van continuar al llarg de la celebració del seu centenari, el 1993. Restauració que es va fer de la part exterior, recuperant elements decoratius que des de la Guerra Civil no havien estat a lloc, vitralls, així com del seu aspecte general.
Donades les seves extraordinàries dimensions, per tractar-se d´un poble en el seu moment de població reduïda, la gent del municipi i de la comarca la coneix com a la Catedral del Vallès, nom que exemplifica la pretensió de la família Tolrà en el moment de construir-la. La seva imponent visió es possible des de gairebé tots els punts del municipi, però sense cap dubte s´ha de fer des de carrer Sant Iscle, perpendicular a la mateixa parròquia o des del parc de Canyelles, antic cementiri del municipi.
Recommended Albums
Albums by maria moncal
Comments